DIMARTS, 12/02/2008 - 18:19h 'Tirant lo Blanc' versió Calixto Bieito La proposta teatral arriba a Barcelona, després de l'estrena a la tardor a Alemanya en motiu de la Fira del llibre de Frankfurt El Teatre Romea de Barcelona acull aquest vespre l'estrena de la versió de Calixto Bieito de 'Tirant lo Blanc', el clàssic de Joanot Martorell. L'obra, estrenada en motiu de la Fira del Llibre de Frankfurt de l'any passat, és musicada per Carles Santos. En aquest vídeo podeu veure una escena de vint segons de l'obra, que manté el català medieval del text original. Bieito transforma la novel·la cavalleresca en una successió d'orgies festives. En aquest Tirant prima la sensualitat més que l'èpica. És una celebració de l'esplendor de l'home, però també de la seva brutalitat i decadència. El director ha reduït les cinc parts originals de l'obra en quatre, que es desenvolupen al llarg de les tres hores de durada de l'espectacle. I ha reduït també la història a catorze personatges. Entre els protagonistes hi trobem Joan Negrié com a Tirant lo Blanc; Victòria Pagès és la Viuda Reposada; Beth Rodergas fa de Carmesina; i Lluís Villanueva és Diafebus. L'obra es podrà veure al Romea fins el 9 de març. http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2736779
dilluns, 24 de novembre del 2008
diumenge, 23 de novembre del 2008
UN BON CAVALLER HA DE SER..
UN BON CAVALLER HA DE SER..
• L’home més amable.
• L’home de més afabilitat.
• L’home més savi.
• L’home més lliure.
• L’home més lleial.
• L’home més fort.
• L’home amb més noble ànim i virtut.
• L’home amb més bons costums que tots els altres.
• L’home que mantingui la lleialtat i la duresa.
• L’home que estigui disposat a defensar l’església sempre.
• L’home més amable.
• L’home de més afabilitat.
• L’home més savi.
• L’home més lliure.
• L’home més lleial.
• L’home més fort.
• L’home amb més noble ànim i virtut.
• L’home amb més bons costums que tots els altres.
• L’home que mantingui la lleialtat i la duresa.
• L’home que estigui disposat a defensar l’església sempre.
DICCIONARI DEL MÓN BÈL•LIC
DICCIONARI DEL MÓN BÈL•LIC
PARTS DE L’ARMADURA:
• Arnès de cames: peces de l’arnès del cavaller per a la defensa de la cuixa, el genoll i la cama. (simbòlicament representava que si el cavaller sent o sap que algú vulgui fer dany a l’església, o que infidels hi entressin per damnificar la cristiandat, deu defendre-la, sinó pot a cavall a peu deu anar a la batalla.)
• Avantbraç: peça de l’armadura per la defensa l’avantbraç, és a dir, des de el colze fins el puny. (simbòlicament representa que no deu trametre-hi a ningú, sinó ell mateix hi deu anar.)
• Bacinet: casc de guerra, de forma ovoide o cònica, que baixa pels costats fins a cobrir les orelles, la nuca i el coll. Anava recobert per dins d’estofa o de cotó, per tal de alleugerir la duresa del ferro sobre el cap.
• Elm: part d’un casc, té forma de bóta, se suporta sobre les espatlles, i cobreix totalment el cap, només amb una estreta escletxa davant els ulls i uns petits forats a les orelles.
• Guardabraç: peça de l’armadura per a la defensa del braç, des de l’espatlla fins el colze.(simbòlicament que el cavallers no deu protegir que ni els homicides, ni els nigromàntics no facin mal ni dany a l’església.)
• Manyopes: peça de l’armadura que defensa la mà, una mena de guant d’acer que acostumava a prolongar-se amunt del puny, cap al braç. (simbòlicament representa que no deu trametre-hi a ningú, sinó ell mateix hi deu anar.)
ARMES:
• Adarga: escut d’origen moresc, format per diversos cuirs d’antílop o de pell d’animals similars, adherits o cosits, cosa que atorgava a aquesta arma certa flexibilitat, en oposició amb la rigidesa d’altres escuts; prenia forma de cor, o de dos ovals superposats, i podia portar borles o ornaments metàl•lics a la part exterior.
• Coltellina: coltell, ganivet, arma relativament grossa.
• Copagorja: arma curta de mà, punyal.
• Tarja: escut usualment rectangulars, que es caracteritzava per la seva lleugeresa.
OFICIALS D’ARMES:
• Porsavant: era el jove que ingressava en aquesta professió havia de tenir més de vint anys, ésser de bona condició, i saber llegir i escriure.
• Herald: porsavant que ascendeix .
• Rei d’armes: herald que ascendeix a la més alta categoria.
TIPUS DE COMBATS:
• Brega civil: es refereix probablement a un combat no reglamentat per la normativa cavalleresca.
• Falsa mestria: qualsevol mena de recurs o enginy, o avantatge que s’aplicaven a les armes o a les armadures per fer-les més perilloses, o mes segures,
• Júnyer: justar acció de combatre d’home a home, a cavall i amb llança, en competicions es portives cavalleresques.
• Lletra de batalla: carta que un cavaller ofès o agreujat trametia, per mitjà d’un oficial d’armes, a un altre cavaller que considerava el seu ofensor, mitjançant la qual el reptava a combatre.
• Ultrança: combat amb la mínima protecció del cos, i amb armes ofensives molt contundents.
PARTS DE L’ARMADURA:
• Arnès de cames: peces de l’arnès del cavaller per a la defensa de la cuixa, el genoll i la cama. (simbòlicament representava que si el cavaller sent o sap que algú vulgui fer dany a l’església, o que infidels hi entressin per damnificar la cristiandat, deu defendre-la, sinó pot a cavall a peu deu anar a la batalla.)
• Avantbraç: peça de l’armadura per la defensa l’avantbraç, és a dir, des de el colze fins el puny. (simbòlicament representa que no deu trametre-hi a ningú, sinó ell mateix hi deu anar.)
• Bacinet: casc de guerra, de forma ovoide o cònica, que baixa pels costats fins a cobrir les orelles, la nuca i el coll. Anava recobert per dins d’estofa o de cotó, per tal de alleugerir la duresa del ferro sobre el cap.
• Elm: part d’un casc, té forma de bóta, se suporta sobre les espatlles, i cobreix totalment el cap, només amb una estreta escletxa davant els ulls i uns petits forats a les orelles.
• Guardabraç: peça de l’armadura per a la defensa del braç, des de l’espatlla fins el colze.(simbòlicament que el cavallers no deu protegir que ni els homicides, ni els nigromàntics no facin mal ni dany a l’església.)
• Manyopes: peça de l’armadura que defensa la mà, una mena de guant d’acer que acostumava a prolongar-se amunt del puny, cap al braç. (simbòlicament representa que no deu trametre-hi a ningú, sinó ell mateix hi deu anar.)
ARMES:
• Adarga: escut d’origen moresc, format per diversos cuirs d’antílop o de pell d’animals similars, adherits o cosits, cosa que atorgava a aquesta arma certa flexibilitat, en oposició amb la rigidesa d’altres escuts; prenia forma de cor, o de dos ovals superposats, i podia portar borles o ornaments metàl•lics a la part exterior.
• Coltellina: coltell, ganivet, arma relativament grossa.
• Copagorja: arma curta de mà, punyal.
• Tarja: escut usualment rectangulars, que es caracteritzava per la seva lleugeresa.
OFICIALS D’ARMES:
• Porsavant: era el jove que ingressava en aquesta professió havia de tenir més de vint anys, ésser de bona condició, i saber llegir i escriure.
• Herald: porsavant que ascendeix .
• Rei d’armes: herald que ascendeix a la més alta categoria.
TIPUS DE COMBATS:
• Brega civil: es refereix probablement a un combat no reglamentat per la normativa cavalleresca.
• Falsa mestria: qualsevol mena de recurs o enginy, o avantatge que s’aplicaven a les armes o a les armadures per fer-les més perilloses, o mes segures,
• Júnyer: justar acció de combatre d’home a home, a cavall i amb llança, en competicions es portives cavalleresques.
• Lletra de batalla: carta que un cavaller ofès o agreujat trametia, per mitjà d’un oficial d’armes, a un altre cavaller que considerava el seu ofensor, mitjançant la qual el reptava a combatre.
• Ultrança: combat amb la mínima protecció del cos, i amb armes ofensives molt contundents.
TIRANT LO BLANC, UNA NOVEL·LA DE CAVALLERIES
El Tirant ens mostra la vida d’un cavaller, la vida de l’heroi fins la mort. I no ens estalvia cap de les dimensions de la seva condició humana que l’obliguen a actuar i a viure cada dia. Com a novel•la de cavalleries es una novel•la total, Tirant no té habilitats sobre humanes, ni apareix amb elements fantàstics.
Relata fets que van ocorre en la vida real(novel•la historica: com el que passa amb Constantinoble, en poder dels turcs), en escenaris geogràficament coneguts, en el temps de l’autor mostren les coses rutinaries de la epoca(novel•la de costums), i utilitza la novel•la com a manual de formació per als cavallers(novel•la militar), apareix amor, sensualitat, passió i narran escenes mol erotiques (novel•la erotica), els personatges són rodons, i amb això l’autor preten mostrar l’evolució de cadascun (novel•la psicologica)
“ Una novela total. Novela de caballerias , fantástica , històrica , militar , social, erótica , psicológica ; todas estas cosas a la vez y ninguna de ellas exclusivamente, ni más ni menos que la realidad. Múltiple, admite diferentes y antagónicas lecturas y su naturaleza varía según el punto de vista que se elija para ordenar su caos”.
Mario Vargas Llosa
Relata fets que van ocorre en la vida real(novel•la historica: com el que passa amb Constantinoble, en poder dels turcs), en escenaris geogràficament coneguts, en el temps de l’autor mostren les coses rutinaries de la epoca(novel•la de costums), i utilitza la novel•la com a manual de formació per als cavallers(novel•la militar), apareix amor, sensualitat, passió i narran escenes mol erotiques (novel•la erotica), els personatges són rodons, i amb això l’autor preten mostrar l’evolució de cadascun (novel•la psicologica)
“ Una novela total. Novela de caballerias , fantástica , històrica , militar , social, erótica , psicológica ; todas estas cosas a la vez y ninguna de ellas exclusivamente, ni más ni menos que la realidad. Múltiple, admite diferentes y antagónicas lecturas y su naturaleza varía según el punto de vista que se elija para ordenar su caos”.
Mario Vargas Llosa
PERSONATGES DE LA NOVEL·LA DE TIRANT LO BLANC
PERSONATGES DE LA NOVEL·LA:
-Tirant a Anglaterra:
• Guillem de Varoic Ermità
• Duc de Lancastre
• Comtessa
• Kirieleison de Muntalbà
• Donzella Madresilva
-Tirant a Sicília i a Rodes:
• Duc de Bretanya
• Soldà d'Alcaire
• Princep Felip
• Tenebrós
• Ricomana
• Felip
• Infanta
• El duc de Messina
• Gran Mestre de Rodes
• El Soldà
• El filòsof de Calàbria
-Tirant a l'Imperi Grec:
• Emperador de Constantinoble
• El Gran Turc
• L'Emperadriu
• La Infanta Caremsina
• Estefania
• La viuda reposada
• La donzella Plaerdemavida
• Pírimus
• Escuder del duc de Macèdonia
- Tirant al Nord d'Àfrica.
- Tirant torna a l'Imperi Grec.
-Tirant a Anglaterra:
• Guillem de Varoic Ermità
• Duc de Lancastre
• Comtessa
• Kirieleison de Muntalbà
• Donzella Madresilva
-Tirant a Sicília i a Rodes:
• Duc de Bretanya
• Soldà d'Alcaire
• Princep Felip
• Tenebrós
• Ricomana
• Felip
• Infanta
• El duc de Messina
• Gran Mestre de Rodes
• El Soldà
• El filòsof de Calàbria
-Tirant a l'Imperi Grec:
• Emperador de Constantinoble
• El Gran Turc
• L'Emperadriu
• La Infanta Caremsina
• Estefania
• La viuda reposada
• La donzella Plaerdemavida
• Pírimus
• Escuder del duc de Macèdonia
- Tirant al Nord d'Àfrica.
- Tirant torna a l'Imperi Grec.
dimecres, 19 de novembre del 2008
DESCRIPCIÓ CARICATURESCA DE LA VIUDA REPOSADA
DESCRIPCIÓ CARICATURESCA DE LA VIUDA REPOSADA
La viuda reposada és una dama bella, que és més astuta que una guineu, i més dolenta que la tinya. Ja que per enganys intenta fer creure a Tirant que Carmesina no es tan bona persona com sembla, per tal de que Tirant no vulgui estar amb Carmesina i s’enamori d’ella. Ella esta bojament enamorada de Tirant, però és inútil perquè ell no l’estima, i la Viuda reposada utilitza tot el seu potencial per enganyar com una bruixa a Tirant amb els seus encanteris, i les seves trampes.
La viuda reposada és una dama bella, que és més astuta que una guineu, i més dolenta que la tinya. Ja que per enganys intenta fer creure a Tirant que Carmesina no es tan bona persona com sembla, per tal de que Tirant no vulgui estar amb Carmesina i s’enamori d’ella. Ella esta bojament enamorada de Tirant, però és inútil perquè ell no l’estima, i la Viuda reposada utilitza tot el seu potencial per enganyar com una bruixa a Tirant amb els seus encanteris, i les seves trampes.
LLETRA DE BATALLA
LLETRA DE BATALLA
-A tu, senyor de Vilesermes, que has estat capaç de reptar-me.
Si no et fan por les armes, i no tems per la teva vida, et proposo que el combat sigui d’aquí dos dies, a la bora del riu Sena aprop del pont de fusta, i que sigui amb armes, però amb la condició que no es pot porta armadura per protegir el cos. Espero que no et tremolin gaire les cames, i que ens veiem aviat.
Escrit per la meva mà i segellat amb el meu segell: TIRANT LO BLANC.
-A tu, senyor de Vilesermes, que has estat capaç de reptar-me.
Si no et fan por les armes, i no tems per la teva vida, et proposo que el combat sigui d’aquí dos dies, a la bora del riu Sena aprop del pont de fusta, i que sigui amb armes, però amb la condició que no es pot porta armadura per protegir el cos. Espero que no et tremolin gaire les cames, i que ens veiem aviat.
Escrit per la meva mà i segellat amb el meu segell: TIRANT LO BLANC.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
