Estefania venia amb un estadal encès i obrí la porta de la meva cambra, amb el meu estimat Tirant i conestable de puntetes. Va pagar l’espelma i jo era ben perfumada i algaliada i ja vestida, Tirant em duia a coll i be, besant-me.
Jo li deia: << Deixa’m, Tirant, deixa’m!>> jo vaig agafar el llibre d’hores i li vaig di: <
Desprès ell em besa i em desfés la clotxeta, i em besava amb molta pressa els pits, i llavors em volgué posa la mà davall la falda, i jo no ho volia consentir i jo li digué a Tirant: <
Jo veia com Estefania cridava i deia: <
Al alba jo vaig demanar a Tirant que marxes perquè així ningú el veuria, i vaig sortir victoriosa de la batalla de l’amor carnal que tant desig em produïa, com rebuig al mateix temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada